dimarts, 10 de setembre del 2013

Documents de les Taules Creatives



CONGRÉS D'ENERGIA DE CATALUNYA
Taules creatives


Objectius

Les Taules Creatives del Congrés tenen per objectiu aportar coneixement i consens en les línies d’aquest congrés sobre temes energètics importants poc tractats fins ara a Catalunya, o amb importants desacords.

Defugen l’orientació d’altres formats en els quals predominen la confrontació entre les posicions dels ponents o un afany per obtenir la millor acceptació del públic.

Per aconseguir els objectius de les Taules s’ha optat per un format que faciliti assolir-los. En primer lloc, els ponents s’han seleccionat pels seus coneixements, per la seva capacitat d’anàlisi, d’objectivació, de cerca d’aspectes complementaris, de superació dels aspectes conflictius, de treball en equip. Amb aquest motiu hem escollit els àmbits

  • universitari, on ha de ser més fàcil crear coneixement didàctic i estructurat apte per ser incorporat en els ensenyaments o ser inspirador de recerques,
  • de les administracions, que tenen per objectiu la definició, integració i aplicació de polítiques energètiques encaminades vers el bé comú,
  • empresarial o professional, coneixedor de les possibilitats, necessitats, entrebancs i riscos al posar en pràctica coneixements i polítiques.

Els participants, després de manifestar els seus coneixements del tema, han de cercar punts de confluència i ponts vers els altres coneixements, evitant la mera defensa de les seves opinions o posicions prèvies.


Desenvolupament

Hi ha tres tipus d’actors: relator, entrevistador, expert.

  • El relator exposa l’estat de la qüestió ara i aquí, els temes ocults o discrepants.
  • L’entrevistador formula preguntes que respondran cada un dels tres experts participants.
  • Al final, el relator exposarà el nou estat de la qüestió, la qual formarà part de les conclusions del congrés.

Taules creatives
  • Centrals i Residus Nuclears
  • L’energia eòlica
  • Decreixement energètic
  • Valoració de els propostes

Pre-jornades
  • Democràcia energètica participativa

- Taules Creatives



CONGRÉS D'ENERGIA DE CATALUNYA
Taules creatives


Objectius

Les Taules Creatives del Congrés tenen per objectiu aportar coneixement i consens en les línies d’aquest congrés sobre temes energètics importants poc tractats fins ara a Catalunya, o amb importants desacords.

Defugen l’orientació d’altres formats en els quals predominen la confrontació entre les posicions dels ponents o un afany per obtenir la millor acceptació del públic.

Per aconseguir els objectius de les Taules s’ha optat per un format que faciliti assolir-los. En primer lloc, els ponents s’han seleccionat pels seus coneixements, per la seva capacitat d’anàlisi, d’objectivació, de cerca d’aspectes complementaris, de superació dels aspectes conflictius, de treball en equip. Amb aquest motiu hem escollit els àmbits

  • universitari, on ha de ser més fàcil crear coneixement didàctic i estructurat apte per ser incorporat en els ensenyaments o ser inspirador de recerques,
  • de les administracions, que tenen per objectiu la definició, integració i aplicació de polítiques energètiques encaminades vers el bé comú,
  • empresarial o professional, coneixedor de les possibilitats, necessitats, entrebancs i riscos al posar en pràctica coneixements i polítiques.

Els participants, després de manifestar els seus coneixements del tema, han de cercar punts de confluència i ponts vers els altres coneixements, evitant la mera defensa de les seves opinions o posicions prèvies.


Desenvolupament

Hi ha tres tipus d’actors: relator, entrevistador, expert.

  • El relator exposa l’estat de la qüestió ara i aquí, els temes ocults o discrepants.
  • L’entrevistador formula preguntes que respondran cada un dels tres experts participants.
  • Al final, el relator exposarà el nou estat de la qüestió, la qual formarà part de les conclusions del congrés.

- TC Transició energètica



Taula creativa Transició energètica – J.Corominas


Aquesta Taula és molt important. Estrena metodologia, congrés i jornades, i tracta un tema de fons, ampli, difícil d’arribar a acords i fàcil de divagar.
L’àmbit a considerar és Catalunya (ja sigui a Espanya o independent) en l’entorn de la UE.
Obliga a una bona preparació i a ser conscients de les circumstàncies.


Temes
Entorn
  • Plans d’energia (Catalunya, Estat), legislació EU, Energy Roadmap 2050, post Kyoto.
  • Informes AIE (IEA) [Mariano Marzo]
  • Costos creixents dels combustibles i disponibilitat decreixent.
  • Tecnologies més impactants (fracking) i més visibles (parcs eòlics).
  • Tecnologies més modulars i reversibles (eòlica, solar...).
  • Desplaçament entre inversions i despeses, entre grans i petites empreses, entre sectors convencionals i nous, entre economia local i externa, entre experts vells i joves.
  • Canvi d’hegemonia energètica mundial.

Opcions
  • Mix nuclear, fonts renovables, combustibles fòssils.
  • Mix electricitat, combustibles, calor (tout electrique [França, Noruega], tot combustibles [Grècia], tot geotèrmic [Islàndia]).
  • Integració de tipus d’energia (cogeneració, calor-fred, carburants-biocarburants), d’activitats (agroalimentària-agroenergètica, autoproducció-consum-compra-venda).
  • Integració de disciplines i de competències (energia, residus, agropequària, forestal).
  • Xarxes bidireccionals intel·ligents (electricitat, gas).
  • Reconsideració de les necessitats energètiques (decreixement, eficiència).


Preguntes

Transició des d’on i cap a on

Per què és necessari fer-ho

Quins objectius es persegueixen

Qui ens obliga a fer-ho

Qui se’n beneficiaria, i qui el costejarà

Què es necessita per fer aquest viatge

Per què discrepa de les altres propostes

En què es pot arribar a un bon acord

En què és difícil arribar a un acord; per què

Qui ha de decidir sobre les opcions

Quin marc temporal s’ha de considerar

- TC-Biocarburants



TC-Biocarburants (J.Corominas)

Obtencions i aplicacions
Em l’estadi actual comercial, els biocarburants (de primera generació) tenen diferents aplicacions i s’obtenen a partir de diferents productes.

El bioetanol (equivalent a la gasolina) s’obtè –com les begudes alcohòliques- de la canya de sucre, de la remolatxa, del raïm o de cereals com el blat de moro, i de produccions específiques o de residus i d’excedents de la producció alimentària.

El biodièsel (equivalent a gasoil) s’obté per una reacció química (transestrificació) de greixos animals o vegetals de producció específica (palma africana, jatropa), de residus o de deixalles (olis alimentaris emprats).

L’oli cru s’obté per l’extracció –mecànica o química- de productes oleaginosos com llavors (soja, colza, gira-sol) i en general pot ser emprar directament  en motors dièsel amb petites modificacions.

Finalment, el biometà (biogàs) s’obté de la fermentació anaeròbica de matèria orgànica rica en carboni. S’utilitza en els vehicles de la mateixa manera que l’anomenat gas natural.

Hi ha altres procediments que estan en fase experimental o de recerca, com l’ús de productes cel·lulòsics o d’algues (segona generació).

Experiències
Les principals produccions actuals de biocarburants tenen diferents orígens i motivacions.

Producte
Orígen i motivació
Canya de sucre
Brasil. Aprofitar residus de la indústria del sucre, i recolzar l’activitat agrària. Inicialment, també reduir el consum de gasolina.
Blat de moro
EUA. Donar suport a la producció agrària local. Proporcionar un producte equivalent a la gasolina a partir d’una transformació industrial.
Soja
Argentina. Augmentar les exportacions agràries.
Proporcionar un producte equivalent a la gasolina a partir d’una transformació industrial.
Oli de palma
Sud Est asiàtic. Obtenir ingressos a partir d’una explotació de baix cost. Proporcionar un producte equivalent al gasoil a partir d’una transformació industrial.
Colza, gira-sol
UE. Mantenir la producció agrària econòmica local, reduir les emissions de CO2 i la dependència energètica. Proporcionar un producte equivalent al gasoil a partir d’una transformació industrial, o fàcil de ser emprat directament en el sector agrari.
Residus
UE. Reduir els residus i els impactes i  costos del seu tractament.

Oposició a l’ús de biocarburants de primera generació
L’oposició als biocarburants de primera generació tenen molt diferents motivacions (alimentàries, ambientals) i orígens (multinacionals, polítiques, ONGs).

Les crítiques basades en l’aspecte alimentari solen argumentar que la producció dels productes destinats a l’obtenció de biocarburants competeix amb la producció d’aliments, originant greus conseqüències, com l’increment de preus i la reducció de la producció d’aliments (per ocupació de sòls fèrtils o desviació de la producció) el que ocasiona un increment de la fam mundial.

Les crítiques basades en l’aspecte ambiental solen argumentar que la producció dels productes destinats a l’obtenció de biocarburants ocasiona desforestació (per introduir el conreu de la palma africana), desplaçaments de la població, contaminació per l’ús de productes químics, o majors impactes que l’ús dels carburants fòssils.


Crítica a l’oposició a l’ús de biocarburants de primera generació
No hi ha dubte que l’oposició està fonamentada en fets concrets, però el que cal és avaluar-los correctament, és a dir amb metodologies i valoracions equivalents per a tots el productes, procediments i impactes. I això és el que sol fallar en moltes de les crítiques als biocarburants.

Sovint -degut a la dificultat a obtenir dades que permetin fer aquestes comparatives- s’han emprat les dades proporcionades per entitats relacionades amb els potents sectors petrolier, automobilístic, agroindustrial, alimentari o cerealista (dels EUA). Per aquest vaig dedicar uns mesos a obtenir dades originals que permetessin fer unes comparatives el màxim correctes amb les dades obtenibles en aquell moment. Els principals resultats es van presentar en la jornada de la Diputació de Barcelona  (3 març, 2011), en el Forum d’Energia Sostenible (Barcelona, 2009) i al ConClima (Madrid, 2008).
Les principals crítiques a moltes de les oposicions són:
- En algunes àrees del món hi ha:
sobre producció alimentària (llet, cereals) que no s’utilitza o que causa costos importants per al seu emmagatzemament
subvencions a la producció agrària (UE, EUA...)
gran quantitat d’aliments (caducats, excedentaris, amb poc valor comercial local, residuals) que es llencen
grans extensions que han deixat de ser conreades (canya de sucre a Cuba, vinya i remolatxa a la UE...)
- Es destinen grans superfícies fèrtils:
a usos no estrictament alimentaris, com begudes alcohòliques, cafè, te, flors, oli de palma per a perfumeria, alimentació  de mascotes, cotó, lli...
per a la producció excessiva de carn
- L’augment dels costos alimentaris es deuen sobretot a especulacions i a la concentració empresarial de la cadena alimentària
- Gran part dels problemes alimentaris es deu a mala gestió de les polítiques agràries i de cooperació.
- Molts països recorren a:
l’exportació de biocarburants –o dels productes que permeten la seva obtenció- per compensar el dèficit de la seva balança comercial.
La venda de sòl (a la Xina, a capital especulatiu...) per obtenir ingressos.

Al tractar un tema tant transversal com el dels biocarburants hem d’haver aclarit al valor que associem als diferents àmbits afectats: alimentació, comerç i transport mundial, usos del sòl, consum d’energia, canvi climàtic, manteniment del poblament rural... Sense un acord de base en aquests temes no es pot assolir un acord sobre els biocarburants.

Defensa de l’ús d’alguns tipus de biocarburants de primera generació
Més enllà dels avantatges reconeguts per la UE sobre l’ús de biocarburants (reducció de les emissions de CO2, de la dependència energètica i de l’impuls a la producció agrícola local) n’hi ha d’altres importants.

El model d’autoproducció (individual o cooperativa) de biocarburants a la UE facilita la pervivència de l’ocupació agrària (al desacoblar la persistent caiguda de preus de venda dels cereals i el persistent creixement dels preus dels carburants), la reducció d’importacions i dels efectes de les oscil·lacions dels mercats cerealístics tant a la UE com a altres regions del món, al mateix temps que proporcionaria més poder (econòmic, tecnològic) local.

Els traspàs de l’ús alimentari de l’oli de palma al seu ús com a biocarburant evitaria els efectes nocius sobre la salut que es van fer palesos.

L’ús de les deixalles i dels residus alimentaris per a l’obtenció de biocarburants reduiria els costos i els impactes ambientals, alhora que introduiria una  cultura i una organització social de més valor.


Algunes dades
Pesca
Rebuig del pescat a la UE: 25% aprox.
Rebuig del pescat en algunes àrees de la UE: 70%
Subvencions fins el 2020 (per reduir el rebuig): 6.500 milions €
Subvencions actuals: prop de 700 milions/any




Taula Creativa Biocarburants - Quim Corominas

Preguntes:
Perquè es destina sòl per a horticultura, begudes alcohòliques, aliments per a mascotes i per a excés de carn, farratges per exportar a països petrolífers del Golf, i alguns opinen que no es pot destinar a autoproduir el carburant?

Proposta:
Fer cooperatives agro-energètiques (com hi ha les coops agro-alimentàties) per fer biocarburants, biogàs, biomassa llenyosa, electricitat FV, xarxes de calor.


dilluns, 9 de setembre del 2013

- TC-Paisatge i energia



Paisatge, Sostenibilitat territorial i Energia

Els recursos energètics i el poblament estan repartits de forma molt desigual pel territori català, i de retruc les instal·lacions de producció i de transport d’energia, també degut a la geografia (costa, rius i orografia).

Aquestes circumstàncies han estat aprofitades tant per concentrar instal·lacions com per deixar de fer-ne o per oposar-s’hi, no sempre amb prou racionalitat o equitat. Tot això ha repercutit amb unes infraestructures lluny del desitjable, amb zones sobre-equipades i altres infra-equipades, costos excessius, dèficits de qualitat, infrautilització de recursos energètics, oposició i demandes ciutadanes.

Alguns exemples.

Xarxa elèctrica
Per una banda els consumidors han de pagar més per a fer arribar la xarxa elèctrica en les zones rurals que en les densament poblades (amb el pretext que es consumeix molt menys per km de línia). Per altra banda paguen el mateix per kWh independentment de la distància als centres de generació o a les línies de transport (la diferència del preu és conseqüència del consum i dels pactes amb les empreses).
En els extrems de Catalunya és freqüent que no hi hagi “xarxa” sinó només “línies”, amb el corresponent risc d’interrupció del subministrament.

Conseqüències: descoratjament de la implantació econòmica en zones rurals o en els extrems de Catalunya, i concentració en zones més densament poblades.

De les centrals pirinenques, d’Ascó i de Vandellòs surten diverses línies vers l’àrea metropolitana, conseqüència d’haver pertanyut a diferents empreses (Enher, Fecsa, Hidroelèctrica).
Conseqüència: més impacte visual i territorial, més costos de manteniment.


La primera central nuclear hispano-francesa s’havia proposat instal·lar-la a la platja de Pals (prop del mar que permetia una refrigeració barata). Es va desestimar per no afectar a l’incipient turisme, i va acabar a Vandellòs, prou amagada de les zones turístiques.
L’augment del turisme va dur a Ascó les altres centrals (havent desestimat l’Ametlla del Mar), zona interior poc poblada, fàcil de fer creure que es tractava d’una fàbrica i no d’una central nuclear i de canviar el consistori que s’hi oposava per un altre votat pels treballadors immigrats que construïen les centrals.
Conseqüències: abús de la població i de la democràcia, impacte de les torres de refrigeració (no previstes inicialment però imposades per l’escalfament excessiu de l’Ebre), excessiva concentració de riscos, majors pèrdues pel transport d’electricitat, més línies de transport d’electricitat.


La concentració de l’energia eòlica en determinades zones i en els cims muntanyosos, la impossibilitat d’emprar les zones properes a la frontera francesa per estar sota control militar, l’oposició d’algunes classes dirigents d’alguns territoris han concentrat els projectes eòlics a zones del sud menys poblades i amb sobre concentració d’instal·lacions no desitjades. La manca d’una política eòlica adequada i de maneres de fer empresarials adequades han provocat l’oposició ciutadana a aquests projectes (en part els únics que han pogut aturar precisament per no ser de l’agrat del Govern ni dels sectors energètics tradicionals).

Conseqüències: endarreriment eòlic (instal·lacions, empreses, fàbriques, generació elèctrica) quan Catalunya havia estat pionera, lluites estèrils entre territoris, empobriment de les zones eòliques.

Fotovoltaica al sòl
La normativa actual no les permet en espais agraris.

Plaques solars en els edificis
Les ordenances de Barcelona no permeten que es vegint des del carrer.

Centrals de biomassa
Hi ha oposició amb motiu de les emissions locals. Però a Àustria i a Dinamarca, per exemple, no n’hi ha. Perquè? Solen ser cooperatives locals, hi ha una normativa clara i es compleix.
Aquí, hem de bandejar les centrals de biomassa, o hem d’aprendre a fer-ho coma en altres països de la UE?


Preguntes

Quins són els criteris de protecció ambiental respecte a instal·lacions energètiques.

Quins són els criteris de repartiment territorial de les instal·lació de producció energètica (eòlica, hidràulica, solar, biomassa)

Qui ha de fixar les normes

Qui s’hi pot oposar (els residents en el municipi, en la comarca, província, Catalunya, Espanya?, els que hi tenen una propietat? Els que tenen uns certs coneixements qualificats? Els que tenen una certa autoritat administrativa?

Hi ha alguna relació entre energia consumida i impactes soferts? O alguns reben els impactes i altres l’energia?

Hi ha alguns indicadors d’impactes (per kWh, per càpita, per km2, per PIB...)?

Hi ha alguna jerarquia dels impactes ambientals (CO2, paisatge, emissions radioactives...)?

Qui ha de pagar els sobrecostos derivats al sobrecost de l’energia per les majors exigències ambientals, les oposicions a projectes, a l’increment de les importacions?

Com s’han de compensar les poblacions afectades pels impactes de les instal·lacions energètiques?

Per què la llei estipula compensacions econòmiques per als municipis nuclears i no per als eòlics o solars?

Si les exigències o oposicions ambientals limiten la producció energètica de Catalunya, qué s’ha de fer reduir el consum adaptant-lo a la capacitat local de producció o importar-ne sense garantia ambiental?

A Catalunya hi ha plantacions forestals per produir paper, però oposició a les plantacions energètiques. Quin és el motiu? Hi ha solució a aquesta aparent contradicció?

Quim Corominas