TC-Biocarburants
(J.Corominas)
Obtencions i
aplicacions
Em l’estadi actual comercial, els biocarburants (de primera
generació) tenen diferents aplicacions i s’obtenen a partir de diferents
productes.
El bioetanol (equivalent a la gasolina) s’obtè –com les
begudes alcohòliques- de la canya de sucre, de la remolatxa, del raïm o de
cereals com el blat de moro, i de produccions específiques o de residus i
d’excedents de la producció alimentària.
El biodièsel (equivalent a gasoil) s’obté per una reacció
química (transestrificació) de greixos animals o vegetals de producció
específica (palma africana, jatropa), de residus o de deixalles (olis
alimentaris emprats).
L’oli cru s’obté per l’extracció –mecànica o química- de
productes oleaginosos com llavors (soja, colza, gira-sol) i en general pot ser
emprar directament en motors dièsel amb
petites modificacions.
Finalment, el biometà (biogàs) s’obté de la fermentació
anaeròbica de matèria orgànica rica en carboni. S’utilitza en els vehicles de
la mateixa manera que l’anomenat gas natural.
Hi ha altres procediments que estan en fase experimental o
de recerca, com l’ús de productes cel·lulòsics o d’algues (segona generació).
Experiències
Les principals produccions actuals de biocarburants tenen diferents
orígens i motivacions.
Producte
|
Orígen i motivació
|
Canya de sucre
|
Brasil. Aprofitar residus de la indústria del sucre, i
recolzar l’activitat agrària. Inicialment, també reduir el consum de
gasolina.
|
Blat de moro
|
EUA. Donar suport a la producció agrària local. Proporcionar
un producte equivalent a la gasolina a partir d’una transformació industrial.
|
Soja
|
Argentina. Augmentar les exportacions agràries.
Proporcionar un producte equivalent a la gasolina a partir
d’una transformació industrial.
|
Oli de palma
|
Sud Est asiàtic. Obtenir ingressos a partir d’una
explotació de baix cost. Proporcionar un producte equivalent al gasoil a
partir d’una transformació industrial.
|
Colza, gira-sol
|
UE. Mantenir la producció agrària econòmica local, reduir
les emissions de CO2 i la dependència energètica. Proporcionar un producte
equivalent al gasoil a partir d’una transformació industrial, o fàcil de ser
emprat directament en el sector agrari.
|
Residus
|
UE. Reduir els residus i els impactes i costos del seu tractament.
|
Oposició a l’ús de
biocarburants de primera generació
L’oposició als biocarburants de primera generació tenen molt
diferents motivacions (alimentàries, ambientals) i orígens (multinacionals,
polítiques, ONGs).
Les crítiques basades en l’aspecte alimentari solen argumentar
que la producció dels productes destinats a l’obtenció de biocarburants
competeix amb la producció d’aliments, originant greus conseqüències, com
l’increment de preus i la reducció de la producció d’aliments (per ocupació de
sòls fèrtils o desviació de la producció) el que ocasiona un increment de la
fam mundial.
Les crítiques basades en l’aspecte ambiental solen
argumentar que la producció dels productes destinats a l’obtenció de
biocarburants ocasiona desforestació (per introduir el conreu de la palma
africana), desplaçaments de la població, contaminació per l’ús de productes químics,
o majors impactes que l’ús dels carburants fòssils.
Crítica a l’oposició
a l’ús de biocarburants de primera generació
No hi ha dubte que l’oposició està fonamentada en fets
concrets, però el que cal és avaluar-los correctament, és a dir amb
metodologies i valoracions equivalents per a tots el productes, procediments i
impactes. I això és el que sol fallar en moltes de les crítiques als biocarburants.
Sovint -degut a la dificultat a obtenir dades que permetin
fer aquestes comparatives- s’han emprat les dades proporcionades per entitats
relacionades amb els potents sectors petrolier, automobilístic, agroindustrial,
alimentari o cerealista (dels EUA). Per aquest vaig dedicar uns mesos a obtenir
dades originals que permetessin fer unes comparatives el màxim correctes amb
les dades obtenibles en aquell moment. Els principals resultats es van
presentar en la jornada de la Diputació de Barcelona (3 març, 2011), en el Forum d’Energia
Sostenible (Barcelona, 2009) i al ConClima (Madrid, 2008).
Les principals crítiques a moltes de les oposicions són:
- En algunes àrees del món hi ha:
sobre producció alimentària (llet, cereals) que no
s’utilitza o que causa costos importants per al seu emmagatzemament
subvencions a la producció agrària (UE, EUA...)
gran quantitat d’aliments (caducats, excedentaris, amb poc
valor comercial local, residuals) que es llencen
grans extensions que han deixat de ser conreades (canya de
sucre a Cuba, vinya i remolatxa a la UE...)
- Es destinen grans superfícies fèrtils:
a usos no estrictament alimentaris, com begudes
alcohòliques, cafè, te, flors, oli de palma per a perfumeria, alimentació de mascotes, cotó, lli...
per a la producció excessiva de carn
- L’augment dels costos alimentaris es deuen sobretot a
especulacions i a la concentració empresarial de la cadena alimentària
- Gran part dels problemes alimentaris es deu a mala gestió
de les polítiques agràries i de cooperació.
- Molts països recorren a:
l’exportació de biocarburants –o dels productes que permeten
la seva obtenció- per compensar el dèficit de la seva balança comercial.
La venda de sòl (a la Xina, a capital especulatiu...) per
obtenir ingressos.
Al tractar un tema tant transversal com el dels
biocarburants hem d’haver aclarit al valor que associem als diferents àmbits
afectats: alimentació, comerç i transport mundial, usos del sòl, consum
d’energia, canvi climàtic, manteniment del poblament rural... Sense un acord de
base en aquests temes no es pot assolir un acord sobre els biocarburants.
Defensa de l’ús d’alguns tipus de biocarburants de primera
generació
Més enllà dels avantatges reconeguts per la UE sobre l’ús de
biocarburants (reducció de les emissions de CO2, de la dependència energètica i
de l’impuls a la producció agrícola local) n’hi ha d’altres importants.
El model d’autoproducció (individual o cooperativa) de
biocarburants a la UE facilita la pervivència de l’ocupació agrària (al
desacoblar la persistent caiguda de preus de venda dels cereals i el persistent
creixement dels preus dels carburants), la reducció d’importacions i dels
efectes de les oscil·lacions dels mercats cerealístics tant a la UE com a
altres regions del món, al mateix temps que proporcionaria més poder (econòmic,
tecnològic) local.
Els traspàs de l’ús alimentari de l’oli de palma al seu ús
com a biocarburant evitaria els efectes nocius sobre la salut que es van fer
palesos.
L’ús de les deixalles i dels residus alimentaris per a
l’obtenció de biocarburants reduiria els costos i els impactes ambientals,
alhora que introduiria una cultura i una
organització social de més valor.
Algunes dades
Pesca
Rebuig del pescat a la UE: 25% aprox.
Rebuig del pescat en algunes
àrees de la UE:
70%
Subvencions fins el 2020 (per
reduir el rebuig): 6.500 milions €
Subvencions actuals: prop de 700
milions/any
Taula Creativa
Biocarburants - Quim Corominas
Preguntes:
Perquè es destina sòl per a horticultura, begudes
alcohòliques, aliments per a mascotes i per a excés de carn, farratges per
exportar a països petrolífers del Golf, i alguns opinen que no es pot destinar
a autoproduir el carburant?
Proposta:
Fer cooperatives agro-energètiques (com hi ha les coops agro-alimentàties)
per fer biocarburants, biogàs, biomassa llenyosa, electricitat FV, xarxes de
calor.
