Paisatge, Sostenibilitat
territorial i Energia
Els recursos energètics i el poblament estan repartits de
forma molt desigual pel territori català, i de retruc les instal·lacions de
producció i de transport d’energia, també degut a la geografia (costa, rius i
orografia).
Aquestes circumstàncies han estat aprofitades tant per
concentrar instal·lacions com per deixar de fer-ne o per oposar-s’hi, no sempre
amb prou racionalitat o equitat. Tot això ha repercutit amb unes
infraestructures lluny del desitjable, amb zones sobre-equipades i altres
infra-equipades, costos excessius, dèficits de qualitat, infrautilització de
recursos energètics, oposició i demandes ciutadanes.
Alguns exemples.
Xarxa elèctrica
Per una banda els consumidors han de pagar més per a fer
arribar la xarxa elèctrica en les zones rurals que en les densament poblades
(amb el pretext que es consumeix molt menys per km de línia). Per altra banda
paguen el mateix per kWh independentment de la distància als centres de
generació o a les línies de transport (la diferència del preu és conseqüència
del consum i dels pactes amb les empreses).
En els extrems de Catalunya és freqüent que no hi hagi
“xarxa” sinó només “línies”, amb el corresponent risc d’interrupció del
subministrament.
Conseqüències:
descoratjament de la implantació econòmica en zones rurals o en els extrems de
Catalunya, i concentració en zones més densament poblades.
De les centrals pirinenques, d’Ascó i de Vandellòs surten
diverses línies vers l’àrea metropolitana, conseqüència d’haver pertanyut a
diferents empreses (Enher, Fecsa, Hidroelèctrica).
Conseqüència: més impacte visual i territorial, més costos
de manteniment.
La primera central nuclear hispano-francesa s’havia proposat
instal·lar-la a la platja de Pals (prop del mar que permetia una refrigeració
barata). Es va desestimar per no afectar a l’incipient turisme, i va acabar a Vandellòs,
prou amagada de les zones turístiques.
L’augment del turisme va dur a Ascó les altres centrals
(havent desestimat l’Ametlla del Mar), zona interior poc poblada, fàcil de fer
creure que es tractava d’una fàbrica i no d’una central nuclear i de canviar el
consistori que s’hi oposava per un altre votat pels treballadors immigrats que
construïen les centrals.
Conseqüències: abús de la població i de la democràcia,
impacte de les torres de refrigeració (no previstes inicialment però imposades
per l’escalfament excessiu de l’Ebre), excessiva concentració de riscos, majors
pèrdues pel transport d’electricitat, més línies de transport d’electricitat.
La concentració de l’energia eòlica en determinades zones i
en els cims muntanyosos, la impossibilitat d’emprar les zones properes a la
frontera francesa per estar sota control militar, l’oposició d’algunes classes
dirigents d’alguns territoris han concentrat els projectes eòlics a zones del
sud menys poblades i amb sobre concentració d’instal·lacions no desitjades. La
manca d’una política eòlica adequada i de maneres de fer empresarials adequades
han provocat l’oposició ciutadana a aquests projectes (en part els únics que
han pogut aturar precisament per no ser de l’agrat del Govern ni dels sectors
energètics tradicionals).
Conseqüències:
endarreriment eòlic (instal·lacions, empreses, fàbriques, generació elèctrica)
quan Catalunya havia estat pionera, lluites estèrils entre territoris,
empobriment de les zones eòliques.
Fotovoltaica al sòl
La normativa actual no les permet en espais agraris.
Plaques solars en els edificis
Les ordenances de Barcelona no permeten que es vegint des
del carrer.
Centrals de biomassa
Hi ha oposició amb motiu de les emissions locals. Però a
Àustria i a Dinamarca, per exemple, no n’hi ha. Perquè? Solen ser cooperatives
locals, hi ha una normativa clara i es compleix.
Aquí, hem de bandejar les centrals de biomassa, o hem
d’aprendre a fer-ho coma en altres països de la UE?
Preguntes
Quins són els criteris de protecció ambiental respecte a
instal·lacions energètiques.
Quins són els criteris de repartiment territorial de les
instal·lació de producció energètica (eòlica, hidràulica, solar, biomassa)
Qui ha de fixar les normes
Qui s’hi pot oposar (els residents en el municipi, en la
comarca, província, Catalunya, Espanya?, els que hi tenen una propietat? Els
que tenen uns certs coneixements qualificats? Els que tenen una certa autoritat
administrativa?
Hi ha alguna relació entre energia consumida i impactes
soferts? O alguns reben els impactes i altres l’energia?
Hi ha alguns indicadors d’impactes (per kWh, per càpita, per
km2, per PIB...)?
Hi ha alguna jerarquia dels impactes ambientals (CO2,
paisatge, emissions radioactives...)?
Qui ha de pagar els sobrecostos derivats al sobrecost de
l’energia per les majors exigències ambientals, les oposicions a projectes, a
l’increment de les importacions?
Com s’han de compensar les poblacions afectades pels
impactes de les instal·lacions energètiques?
Per què la llei estipula compensacions econòmiques per als
municipis nuclears i no per als eòlics o solars?
Si les exigències o oposicions ambientals limiten la
producció energètica de Catalunya, qué s’ha de fer reduir el consum adaptant-lo
a la capacitat local de producció o importar-ne sense garantia ambiental?
A Catalunya hi ha plantacions forestals per produir paper,
però oposició a les plantacions energètiques. Quin és el motiu? Hi ha solució a
aquesta aparent contradicció?
Quim
Corominas
